Divendres, 5 d'octubre de 2018
Un dia com avui de fa 40 anys Xile va posar fi a una de les dictadures més cruels de tota la història. Parlem del plebiscit de Xile del 1988 en el que Augusto Pinochet i el seu govern es van veure obligats a acceptar un referèndum sobre la continuació del seu règim feixista. Darrerament, els seus grans aliats, els governs dels Estats Units i Anglaterra havien començat a dubtar de les seves accions respecte als drets humans que més tard es van demostrar molt més greus del que es pensava en primer moment. Pinochet va crear camps de concentració en estadis de futbol i en mig del desert d'Atacama. Va ordenar la caravana de la muerte que va matar al voltant de 100 persones i va llançar gent viva (adormida) al mar des de les seves avionetes. Per si no n'hi hagués prou, va augmentar la desigualtat d'un país en que ja hi havia grans diferències socials disparant l'atur.
Al principi del seu extens règim de 17 anys ja va organitzar un referèndum però com que la situació era insostenible va manipular els resultats per a guanyar. El 1988 ja no podia fer això, hi havia observadors internacionals. Confiat que en que la situació (econòmica) havia millorat va pensar que potser podria guanyar. Va ser una campanya molt dura: tot el relacionat al NO era molt regulat però un grup de gent va aconseguir molt més que el que tota la maquinària de govern va poder fer: amb una cançó molt alegre i una campanya senzilla però molt simpàtica van guanyar el referèndum per una diferència de 10 punts.Paraules del cap de campanya del Si: Des del primer moment es va demostrar que el No guanyaria, una cançó que s'enganxava molt i una campanya motivadora. L'èxit va ser tal que fins i tot alguns directius de la campanya del Si la cantaven inconscientment a les reunions.
La gent tenia ganes d'acabar amb la por i ho va aconseguir, van guanyar amb un llapis contra tot un govern.
Durant els anys noranta Xile va millorar molt la seva situació, la qualitat de vida va augmentar i es va convertir en el país ric i desenvolupat que és ara, no obstant això encara hi ha molt per fer; per exemple es conserva la constitució aprovada dins del règim i no totes les ferides s'han curat.